La Meva Salut Dar De Alta -

Avui, quan miro enrere, no dono gràcies per la malaltia. Això seria una romantització cruel. Dono gràcies per la recuperació, per la ciència, per la paciència dels infermers i per la fortalesa que no sabia que tenia. La meva salut, ara d’alta, és un territori que torno a habitar. Ja no sóc un pacient: sóc una persona que va sobreviure, que aprèn a viure amb les seqüeles com a medalles d’un combat silenciós.

Hi ha moments a la vida que queden gravats a la memòria no per la seva espectacularitat, sinó per la seva càrrega simbòlica. Un d’aquests moments és, sens dubte, rebre l’alta mèdica. La frase "la meva salut, dar d’alta" no és només un tràmit administratiu; és el certificat d’una segona oportunitat, el punt final d’un capítol de por i incertesa, i el començament d’un retorn cap a un mateix. la meva salut dar de alta

Tanmateix, la veritable alta no la dóna només el metge. La dóna un mateix el dia que aconsegueixes pujar unes escales sense perdre l’alè, la nit que dorms del tot sense despertar-te amb ànsia, el matí que esmorzes amb gana i recordes el mal gust de la pastilla que ja no has de prendre. L’alta definitiva és quan la malaltia deixa de ser el centre de la teva biografia i es converteix en una nota a peu de pàgina. Avui, quan miro enrere, no dono gràcies per la malaltia

Perquè, al cap i a la fi, donar d’alta la salut no és tornar a ser el mateix d’abans. És ser algú nou, que sap el valor d’un dia sense dolor, d’un respir fondo, d’un cos que, finalment, descansa en pau. I és, sobretot, recordar cada matí: avui estic viu, avic estic sa, avic estic de tornada a casa. La meva salut, ara d’alta, és un territori